Diputación CS: La Diputació de Castelló apoya al Castelló Music Festival
Opinión: Vicente Enrique i Tarancón, Cardenal de l'Església (1907-1994)
La Plana al Dia | Jordi Bort | Burriana | Artículos de opinión | 28-11-2014
El proper 28 de novembre el cardenal Tarancón complirà vint anys de la seua mort. Amb motiu d?esta efemèride s?ha publicat un llibre titolat Vicente Enrique i Tarancón. Cardenal de l?Església (1907-1994). Este llibre es va presentar amb gran afluència de públic el passat 14 d?octubre a l?Aula Magna de la Universitat de València al carrer de La Nau i el 22 d?octubre al saló de plens de l?Ajuntament de Burriana.
Un servidor ha col?laborat en esta edició i va participar en la presentació en ambdós llocs. Amb este motiu ara publique la meua intervenció en Burriana
En record al borrianenc més universal que ha infantat el nostre poble un talant com el seu mai deuria de ser soterrat.
PARLAMENT
Convidat pel bon amic Emili Marín, esta vesprada tinc el goig de poder participar en la presentació del llibre ?Vicente Enrique Tarancon. Cardenal de l?Església (1907-1994)?, una obra que és fruit de l?entusiasme, de l?amistat i de l?admiració que Emili ha tingut i té pel cardenal de Borriana. Pel cardenal valencià.
A les portes de complir-se 20 anys de la mort del nostre cardenal recordem amb afecte els vincles familiars, d?amistat, d?estimació, d?agraïment pel seu servei a l?església i per la seua paraula de fe oberta i sincera.
Actualment l?objectiu fonamental envers el nostre cardenal es troba en el treball diari per difondre la seua figura i la seua obra. Una figura històrica, de les més grans del segle passat, que encara hui il?lumina el moment present de la nostra societat. La seua grandesa va animar l?opinió de veus plurals i plurilingües perque el seu treball constant, tenaç i ferm basat en sòlids valors i grans conviccions va propiciar un coneixement que parla un mateix idioma universal, però no una única llengua. Es tracta de la justícia, la pau, la llibertat i la convivència respectuosa que és patrimoni de tota la humanitat. Ningú queda exclòs i tots som cridats.
Fa uns anys, evidentment abans de l?elecció del papa Francesc, el qui va ser un estret col?laborador del cardenal Tarancón, el P. José Mª Martín Patino, deia: ?És una llàstima que actualment l?Església espanyola haja abandonat l?esperit taranconià?. I això era i continua sent veritat! Desgraciadament!
Quina diferència entre l?Església espanyola dels anys 70 i l?actual! Quina diferència entre l?Església ?taranconiana? i ?montiniana?. Una Església oberta, avançada i conciliar, i l?Església ?wotjiliana? o ?ratzingueriana?, caracteritzada pel conservadurisme, la condemna, el tancament o l?aïllament de la societat. Si l?Església que va representar Tarancon (amb els bisbes Pont i Gol, Jubany, Setién, Cases Deordal, Iniesta o Echarren) amb el recolzament del papa Pau VI, era una Església de primavera, la que representava abans Suquia i García Gasco, i ara Rouco i Reig Pla, Casimiro López i Demetrio Fernández, Rico Pavés o Jesús Sanz ha segut una Església d?hivern. Encara hui, desgraciadament, i malgrat els aires nous que vénen de Roma amb el papa Francesc.
I és que després que Roma s?afanyara a acceptar la renúncia de Tarancón, va començar una campanya per desfer l?obra del cardenal de la Transició, del cardenal de la llibertat i de la independència de l?Església.
El pas de Tarancón a Rouco ha segut el pas de l?aggiornamento a la cristiandat, de la renovació a la intransigència, de les reformes a la seguretat doctrinal i a les pors, del diàleg amb el món i la cultura al replegament, la condemna i la crítica constant i obsessiva dels avanços científics. En una paraula: hem vist el pas d?una Església oberta a una Església tancada i a la defensiva.
En arribar a Madrid Suquia, i Rouco després, semblava que la culpa de tot era de Tarancón. I per això a Roma es van afanyar, primer a acceptar-li la dimissió d?una manera vergonyosa, i després a Madrid, a enterrar qualsevol referència o llegat de Tarancón.
Però la història posa a cadascú al seu lloc. Mentre que a Suquia ningú el recorda i a Rouco el recordarem per la seua nefasta acció conservadora, Tarancón està i estarà present en el record i en l?agraïment dels cristians per la seua vida i per la seua defensa de la renovació de l?Església basada en el Vaticà II.
Afortunadament després de l?hivern ?wotjilià? i ?ratzinguerià?, ha tornat a florir la primavera a l?Església amb el papa Francesc, una persona i una pastoral molt semblant a la que Tarancón.
La preferència pels més dèbils de Francesc i de Tarancón són ben patents. Si el papa Francesc va anar a Lampedusa i va denunciar el tracte que el Primer Món dóna als immigrants, o bé el seu clam a favor dels pobres i dels qui no tenen allò que és necessari per a viure, l?any 1950, Tarancón, en un clima de nacionalcatolicisme, ja va denunciar l?estraperlo i els qui, a costa dels pobres, dels qui no tenien pa a taula, anaven enriquint-se. I si el papa Francesc ha denunciat la idolatria dels diners i l?economia que mata, i ha fet una aposta valenta per la dignitat dels treballadors, Tarancón a Oviedo va defendre els obrers de les mines, que eren tractats d?una forma inhumana. I encara més. Si el papa Francesc ha fet un crit a favor de l?home i de la llibertat, Tarancón va saber defendre la llibertat i la independència de l?Església durant el conflicte amb el Govern d?Arias Navarro pel cas Añoveros.
Són molts més els paral?lelismes que podríem trobar entre Francesc i Tarancón, dos hòmens conciliars, oberts, dialogants, amb esperit lliure, pròxims a la gent.
Bergoglio i Tarancón, el primer ara i el segon durant l?etapa dels anys 50 a 80 del segle passat, representen l?Església de Jesús. Una Església que no condemna, una Església que sap escoltar, que sap acollir, que sap compartir els goigs i les esperances, les alegries i les tristeses del nostre món.
Este llibre d?homenatge a Tarancón, mostra com el cardenal va saber encarnar l?Evangeli i anunciar-lo com a missatge d?alliberament, de consol i de misericòrdia. No com a doctrina de confrontació, de condemna i de trinxera.
Durant 65 anys com a sacerdot Tarancón va servir a l?Església i a la societat mostrant-se com un home de fe, tenaç en l?esperança, expert en reconciliació i defensor dels drets humans. Acollidor de creients i no creients. Disposat al diàleg amb totes les cultures i religions. Animador d?una pietat popular que s?expresa en les celebracions litúrgiques d?acord amb les orientacions del Concili Vaticà II. Esta línia de rebre a tots, cosa no massa fàcil en el context social i polític de l?època estava avalada pel Papa Pau VI. Tarancón era un home d?ajuda i de consell i amb esperit de fe escoltava a tots amb la ment i amb el cor oberts. Sempre intentant d?entendre l?altre i dir-li una paraula encoratjament, de consol, d?esperança o de comprensió. Moltes d?estes converses i actuacions només les saben aquells que foren beneficiaris. I son una mostra cristiana d?allò que la mà dreta no ha de saber el que fa la mà esquerra.
En ser elegit nou bisbe de Roma el 13 de març de 2013, el papa Francesc feia un elogi (després de tants anys d?oblit) del Vaticà II. Francesc deia: ?Després de 52 anys, què hem fet de tot allò que l?Esperit Sant ens va dir al Concili??. Sort tenim del papa, que encara que reconeixia la gent ?que vol fer marxa arrere? pel que fa a la renovació conciliar, és, com Tarancon, un clar defensor del Vaticà II, que va significar aquell aire fresc que va portar la primavera a l?Església.
Com a actor fonamental del Concili i de la Transició espanyola, Tarancón se?ns presenta encara hui com una figura a recuperar i a estudiar. I com un bisbe a qui hem d?agrair el seu treball per la reconciliació entre les dues Espanyes i per la renovació de l?Església.
Más opiniones
24-01-2022 - Burriana, Navidad eterna
Pachón (Burriana) | Burriana | Artículos de Opinión
En el último pleno el concejal de vía pública afirmó con vehemecia que su trabajo no era ir a inspeccionar el estado de los contenedores de residuos.
04-04-2018 - Merecemos un Centro de Día
Juan Fuster (PP Burriana) | Burriana | Artículos de Opinión
Apostar por servicios de utilidad, por prestaciones sociales y por la atención de nuestras familias es la mejor inversión que podemos aprobar para Burriana. Apoyar a quienes nos necesitan, a quienes dependen de nosotros es mejorar su calidad de vida.
03-05-2017 - Tarancón: Un home de seny
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
En el 110 aniversari del naixement del cardenal Tarancón, Borriana vol continuar la missió de mantindre viva la flama del nostre paisà. I la propera setmana, el dijous 11 de maig, hi haurà a la sala de plens de l?ajuntament a les 19:30 una conferència a càrrec del prestigiós periodista d?informació religiosa, D. Jesús Bastante.
13-02-2017 - Aproximació històrica entorn a Sant Blai de Borriana (I)
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
A partir de hui, aniré publicant en tandes durant el mes de febrer, diversos articles en referència a Sant Blai: religiositat i fe, cultura, història, patrimoni, festa i funció social. Per mantindre viva la flama de la esperança i la vigorosistat de les seues arrels.
27-11-2016 - EL BETLEM DE SANT BLAI (I)
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Per quartanyconsecutiu la confraria del nostrepatróoferirà a totes les borrianenques i borrianencs el Betlem de SantBlai. Una cita obligada que jas?hafet un lloc en el programa cultural i festiu de Nadal, Capd?Any i Reis. El betlem cada any ha anatsuperant-se en dimensions, enginy, art i plasticitat, i ha volgut celebrarestesfestesacompanyat de religió, tradició i cultura. Nadal significa el naixement de Jesucrist que s?ha de celebrar amb el cor i la ment ben oberts per acollirl?amortendre i compasiu de Déu. Déu es servix de l?èsserhumà per apropar-se a Ell, i per això el betlem de SantBlais?identifica i s?encardina en Borriana. En el nostrepoble.
11-10-2016 - Borriana celebra el 9 d?octubre
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Amb la passadacelebració del 9d?octubre, Borrianapren un altrerumb. Una festa marcada en roig al calendari des de 1982,però que en la etapa del PP no es manifestava res d?extraordinariforad?actesinstitucionals al saló de plens de l?ajuntament. Amb la nova corporació municipalclarament se li dona un impuls a lafesta de caràcter popular,on el protagonista és el poble, perque se celebra el naixementd?estepoble. Del poblevalencià. Enguanycomplim 778 anys. Música, balls, gegants, cabuts, tabal, dolçaina ,Pep Gimeno ?Botifarra?, elements que ens han ajudat a dignificar més esta festa del 9 d?octubre.
06-09-2016 - 1976-2016, retorn del bou per la vila a Borriana
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Enguany es complixen 40 anys del retorn del ?Bou per la Vila? a Borriana. Va ser l?any 1955 que l?ajuntament de l?època va decidir suprimir elsactes del ?Bou per la vila?. Ambmotiud?això, les festes a la patrona de la nostraciutat, la Mare de Déu de la Misericòrdia, van quedar buides de contingut i activitats. Va ser quan es va proposar a la Junta Local Fallera participar en la Batalla de Flors, per animar les festes. Per tant la primera edició es va celebrar l?any 1960 i ha durantfins a l?actualitat que ésl?acte que tanca les festespatronals de setembre.
22-06-2016 - Refranys de Juny
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Són molts els refranys que fan referència al mes de juny, quan té lloc la sega, quan s?acaba l?escola, quan arriba la calor. Els refranys formen part de la cultura popular, i per això cal conservar-los i donar-los a conèixer. És eixe un dels objectius d?esta finestra que m?ofereix La Plana al dia.
23-05-2016 - Refranys de Maig
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Maig és sempre, per antonomàsia, el mes de la primavera. Perquè si és veritat que esta estació comença el 21 de març, durant el març i l?abril encara fa fred. I és precisament el maig quan realment notem la primavera. És també el mes on celebrem a tants pobles la festa de les Creus, la Mare de Déu del Lledó a Castelló de la Plana i la dels Desemparats València, Sant Pasqual a Vila-real i Santa Quitèria a Almassora.
16-05-2016 - Sant Blai de Borriana en Vila-real
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
L?any 1974 es van agermanar les dos ciutats de Vila-real i Borriana. Amb motiu del 40 aniversari l?any 2014 la confraria de Sant Blai de Borriana va voler materialitzar este fet i va participar en la processó de Sant Pasqual d?aquell any. Des d?aleshores es visita cada 3 de febrer i 17 de maig tant la confraia de Sant Blai com el patronat organitzador de la festa de SantPasqual.
15-04-2016 - Reflexions
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Són frases que m?han arribat per internet i que vull compartir amb els qui entreu a La Plana al dia. Són frases plenes de sentit comú. Segur que si les seguim i les fem vida, ens ajudaran a viure millor.
03-04-2016 - Sant Vicent Ferrer
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Fill de bona família, Sant Vicent Ferrer, que va nàixer a València el 1350, fou batejat a la parròquia de Sant Esteve, també de la mateixa ciutat. Als 17 anys es va fer dominic del convent de Sant Domènec de la capital del Túria. La pregària i l?estudi varen ser les seues ocupacions més importants. En 1368, Vicent Ferrer fou enviat a Barcelona a estudiar lògica, posteriorment a Lleida, on va fer els estudis de naturals, i el 1373 tornà a Barcelona, on estudià teologia i Bíblia. Finalment, el 1376 va ser enviat a Tolosa de Llenguadoc. Per això, Vicent Ferrer va eixir de les aules ben preparat per a ensenyar i predicar. L?any 1379 va ser nomenat prior del convent de Sant Domènec de València, i el 1380 escrigué el Tractat sobre el Cisma, dedicat al rei Pere el Cerimoniós.
11-03-2016 - Sant Josep
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Sant Josep, un dels sants més populars als pobles valencians, va ser l?home escollit per Déu per introduir el Messies, fill de Maria la seua esposa, en la descendència de David. A Borriana i a mots altres pobles, celebrem la festa de Sant Josep amb les falles, que formen part de la tradició i de la cultura de la nostra ciutat i de tants i tants altres pobles valencians.
03-03-2016 - Dia Internacional de la Dona Treballadora
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
Cada 8 de març la societat celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada per reivindicar el paper i la dignitat de la dona en el nostre món. Un paper i una dignitat que molts països, encara ara, continuen menyspreant.
09-02-2016 - Refranys de febrer
Jordi Bort | Burriana | Artículos de Opinión
El febrer acostuma a ser un mes fred, de neu i de carnestoltes o carnaval, tot i que enguany és un mes pràcticament primaveral.