La Plana al Dia

• Borriol: El viento derriba tres paredes de la futura ermita de Sant Antoni de Borriol
• Burriana: El Ayuntamiento firmará un convenio con Puertos para eliminar duplicidad de servicios y ahorrar dinero
• Burriana: Las fallas retiran las carrozas y JLF tiene un mes para buscar una nueva ubicación
• Burriana: El Gecen presenta una denuncia ante la Fiscalía por la muerte masiva de aves protegidas
• Vila-real: Comença el taller 'És fàcil lligar si saps com'
• La Vall d'Uixó: La Vall ya tiene Na Violant d'Hongria, Cavaller y Reina Mora
• Burriana: Aitana expone desde Picasso, Miró, hasta Tàpies
• Castelló: Colomer reclama a Moliner el pleno extraordinario pendiente sobre el aeropuerto
• Castelló: Gisbert invita a Moliner a 'limpiar su casa' antes de dar consejos de política a otros partidos
• Castelló: Ali Brancal lamenta el descens de consultes a l'Agència de Desenvolupament Local

És optimista esta perspectiva?, és realista? Alguns indicadors així ho mostren, no en va la dona ha avançat en tots els fronts, i inclús pot arribar a presidir governs en països molt influents en el planeta.
Partisc, per tant, d'eixa dona que va abandonar, fa més d'un segle, la casa de nines per a trobar-se a si mateixa, i que hui vol aterrar en els llocs de decisió publica, a eixa dona, ja ningú l'ha de parar. Perquè eixa és la dona que ha decidit, que la seua frontera no té fronteres i que tots els reptes són possibles. Permeteu-me que vos diga:
“totes volem la igualtat. És a dir, el mateix reconeixement, la mateixa aceptacio i que aquesta siga real”.
Eixe procés, que està transformant per sempre el nostre paradigma cultural, és el canvi més important de la història recent de la humanitat.
No obstant, les llums cohabiten amb tanta impunitat amb les ombres, que el balanç de la situació de la dona a inicis del segle XXI malgasta vergonya tant com patix de drets. En les societats lliures, tenim codis penals que perseguixen la discriminació. Però també és cert que el paradigma social no ha canviat al ritme de les lleis, i que les dones de les societats democràtiques patim, més que gaudim, la pretesa igualtat.
No hi ha dones emancipades, capaços d'arribar als horitzons llunyans que es plantegen. hi ha professionals esgotades, obligades a demostrar cada dia que són excepcionals, que no són “okupes” del treball que detenen. Eixes mateixes professionals compaginen la seua competitivitat professional amb vides personals la responsabilitat de la qual també assumixen íntegrament: fills, treball domèstic, familiars ancians, les professionals del segle XXI han conquistat el dret legal, però estan lluny de conquistar el dret quotidià.
Per descomptat, el paradigma masculí està canviant i ja són molts els hòmens que assumixen la seua responsabilitat, però estem lluny d'un estatus just per a les dones. I això ens esgota, fins al punt de considerar la igualtat com una pesada càrrega.
Les dones busquem un home que encara no existix, i els hòmens busquen dones que ja no existixen. A pesar de tot, pel camí, ens trobem.
No és menor la resta de característiques que configuren a la dona actual: discriminació laboral, pitjors sous, majors dificultats per a progressar i, en el racó més fosc del problema, la malvada qüestió de la violència de genere. Cruel, tràgica i opaca.
És fals considerar que la qüestió de la dona està resolta, i, encara que el seu avanç siga imparable, està en mans de la nostra societat fer el camí menys dolorós. La igualtat arribarà el dia en què la dona tinga el dret a ser mediocre; com a mínim, tant com ho són la majoria d'hòmens que progressen en la societat.
Dit tot això, tot és menor quan parlem de milions de dones que no tenen dret a document propi, no poden triar els seus marits, i fàcilment poden ser condemnades a mort per delictes d'honor.
Lapidació, mutilació genital, matrimonis forçosos, analfabetizació són sol alguns exemples. El seu dolor pareix no interessar a ningú, i així cohabitem amb dones que poden presidir Estats en el mateix planeta i temps on altres poden ser legalment lapidades. Mentres açò succeïx On estem tots?
Si este article té algun valor, que siga el del crit. Un crit per tant de silenci còmplice, per tanta paraula negada, per tant de dolor amagat.

CONXA LLOP USO. Presidenta creu roja vila-real.

• Cruz Roja Vila-real