Castelló: El grup d?investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia de l?UJI adverteix que l?escalfament global reduirà la productivitat dels fruiters tradicionals i icònics de la conca mediterrànias


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2019/5/185573_112751/1_M1.jpg
Publicidad
Fotografia /Galeria/2019/5/185573_112751/2_M1.jpg
La Plana al Dia | Castelló | General | 22-05-2019
El grup d?investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia de l?UJI adverteix que l?escalfament global reduirà la productivitat dels fruiters tradicionals i icònics de la conca mediterrànias

El canvi climàtic posa en risc la viabilitat comercial a mitjà termini dels
cítrics, la vinya i l?olivera. Un estudi del grup d?investigació en
Ecofisiologia i Biotecnologia de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI)
-elaborat en col·laboració amb científics de França, Grècia i el Regne
Unit- adverteix que els efectes de l?escalfament global reduiran la
productivitat d?aquestes tres espècies de fruiters tradicionals i icònics
de la conca mediterrània. Les conclusions d?aquest treball de revisió s?han
publicat en la revista *Frontiers in Plant Science*.

El professor del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Vicent
Arbona, coordinador d?aquest estudi i també membre del Seminari
Interdisciplinari d?Investigació en Canvi Climàtic de l?UJI, argumenta que
aquest fenomen «provocarà no solament un descens de la productivitat
d?espècies icòniques com ara els cítrics, la vinya o l?olivera, sinó que
l?increment de les temperatures o el dèficit hídric també reduiran la seua
competitivitat comercial». A més a més, les variacions previstes al
territori de Castelló, la Comunitat Valenciana i l?àmbit mediterrani en el
seu conjunt, especialment vulnerable, «afectaran la fenologia d?aquests
fruiters, tot alterant els seus patrons per a brotar, florir, donar i
madurar la fruita».

Un altre aspecte important és la qualitat de la fruita, clau en la seua
viabilitat comercial. En els cítrics, les temperatures elevades alteren
l?equilibri entre sucres i àcids, donant lloc a fruits sense el seu
característic toc acídic, «com s?observa en aquells procedents de regions
tropicals», segons els investigadors de l?UJI. En l?olivera, l?impacte pot
ser «més dramàtic», en opinió dels experts, ja que si bé es tracta d?un
conreu molt ben adaptat a les condicions mediterrànies, l?acció combinada
de la manca de pluja i els elevats valors tèrmics a la tardor i principis
de primavera determina el període de floració i la seua intensitat. De fet,
«la floració d?aquesta espècie es pot avançar fins a 17 dies alhora que
reduir-se el percentatge de quallat de fruit i, per tant, de producció»,
comenten des del grup d?Ecofisiologia i Biotecnologia.

Aquestes alteracions durant el període en què broten o floreixen incidiran
de diferent manera en els insectes pol·linitzadors: tant és així, que pot
produir-se «una dessincronització entre els cicles d?uns i d?altres, com ja
s?ha observat entre algunes espècies herbàcies i els seus pol·linitzadors
naturals, els abellots, amb el seu consegüent efecte en la productivitat
dels fruiters», matisa Arbona.

*LES EINES DE LA BIOTECNOLOGIA*

L?autor principal del treball, Carlos de Ollas, subratlla que les
perspectives de variació climàtica en la conca mediterrània i el seu
impacte en l?agricultura «mostren la rellevància de la biotecnologia com a
disciplina fonamental en la producció de fruiters amb millors
característiques que els permeten mantindre i, fins i tot, millorar, la
seua productivitat i la seua qualitat». «Els projectes de seqüenciació del
genoma d?aquestes espècies de fruiters han permès accelerar el procés de
selecció de variants i acurtar el temps necessari per a obtindre noves
varietats mitjançant estratègies de millora genètica clàssica, amb la qual
cosa ha esdevingut una àrea prioritària en investigació agrària», afegeix
el científic.

El treball liderat per l?UJI recentment publicat a *Frontiers in Plant
Science* mostra també la importància de les tècniques anomenades *òmiques *com
a eines fonamentals per a l?estudi de la variabilitat vegetal i dels
mecanismes de resposta als estressos ambientals. Per exemple, aquestes
ferramentes, com afirma Vicent Arbona, «ens ajuden a esbrinar les
interaccions que, a escala molecular, controlen aquestes respostes i a
correlacionar les variacions genètiques i metabòliques amb un determinat
comportament o fenotip per a identificar reguladors clau, susceptibles de
millora biotecnològica de les espècies agrícoles».

D?altra banda, el grup d?investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia ha
participat recentment en un estudi que ha revelat com la biodiversitat
agrària és una eina efectiva per a combatre les plagues i els efectes del
canvi climàtic en els conreus. Els resultats del treball demostraven que la
conservació de varietats tradicionals millora els efectes del dèficit
hídric i els danys provocats per l?aranya roja.

Aquests científics també van ser pioners a analitzar l?impacte conjunt de
dos estressos fonamentals vinculats amb el canvi climàtic sobre el conreu
de cítrics: la sequera i la calor, amb l?objectiu d?avançar en la
formulació d?eines per a afrontar l?escalfament global. L?estudi va
aprofundir sobre aquests paràmetres i la regulació hormonal en els dos
patrons més comuns utilitzats en citricultura, el peu Citrange Carrizo i el
mandarí Cleopatra. I va concloure que el primer ?l?emprat en la major part
de les varietats citrícoles conreades al camp valencià? sembla ser més
tolerant a la combinació de sequera i calor.

El grup d?investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia està dirigit pel
catedràtic Aurelio Gómez Cadenas i entre les seues línies destaquen, entre
altres, les respostes i els mecanismes de tolerància dels cítrics i altres
cultius a estressos abiòtics i biòtics i a la seua combinació, com ara les
sequeres, les inundacions, la salinitat o la infestació per l?aranya roja,
i el seu control hormonal. A més, el grup aplica tècniques de biotecnologia
com el cultiu in vitro i determina els canvis metabòlics de les plantes en
resposta a l?estrès.



 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana