Castelló: Una tesi de l'UJI aposta per la humanització de les ciències de la salut


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2019/9/188560_115240/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2019/9/188560_115240/2_M1.jpg
La Plana al Dia | Castelló | General | 13-09-2019
Una tesi de l'UJI aposta per la humanització de les ciències de la salut



La tesi «El relat en l'àmbit sanitari: els casos clínics sobre afeccions mentals», defensada per Adéla Koťátková, connecta les ciències de la salut amb la lingüística i la literatura

La tesi doctoral El relat en l'àmbit sanitari: els casos clínics sobre afeccions mentals, dirigida pels catedràtics Vicent Salvador, de la Universitat Jaume I, i Manuel Pérez Saldanya, de la Universitat de València, i defensada per la investigadora del Departament de Filologia i Cultures Europees Adéla Koťátková va rebre la qualificació d'excel·lent cum laude amb menció internacional.

Es tracta d'una tesi doctoral transdisciplinària que s'emmarca en la línia d'investigació de les humanitats mèdiques, uns estudis que estan rebent una atenció creixent els darrers anys. En aquest sentit, Koťátková ha treballat tant amb fonts de la literatura biomèdica i sanitària com de la lingüística i de la literatura. L'autora analitza dos gèneres textuals relacionats amb l'àmbit sanitari: els casos clínics acadèmics, publicats en revistes especialitzades, i els contes clínics escrits per professionals de la salut i adreçats al públic general. Des del punt de vista de l'anàlisi del discurs, examina les característiques i les peculiaritats d'aquests dos gèneres en un corpus multilingüe –en català, espanyol i anglès– centrat en les disciplines relacionades amb la salut mental, amb l'objectiu d'esbrinar de quina manera poden contribuir a canviar el rumb deshumanitzador de l'atenció sanitària actual, sovint més focalitzada en les malalties que no pas en les persones que les pateixen.

Koťátková afirma el caràcter predominantment narratiu dels casos clínics acadèmics i estudia la correlació que pot haver-hi entre la despersonalització dels malalts en determinats textos i en la consulta. L'autora defensa que aquest gènere podria esdevenir un instrument útil per a humanitzar l'atenció sanitària, un recurs per a ajudar els professionals a no desconnectar de les persones en un context on la tecnologia facilita, cada vegada més, estalviar-se de tocar el pacient i parlar-ne.

El tribunal que va avaluar la tesi doctoral estava presidit pel doctor Sebastià Serrano, catedràtic emèrit de Lingüística General i de Teoria de la Comunicació de la Universitat de Barcelona i doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, qui va valorar el treball com una tesi «del tercer mil·lenni». El secretari del tribunal, el doctor Josep Bernabeu, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant, com a metge i professor universitari, va remarcar la necessitat d'incorporar la visió d'aquest treball a la formació dels futurs professionals, és a dir, incloure assignatures especialitzades en comunicació en els plans d'estudi de les titulacions sanitàries. Finalment, el doctor Petr Čermák, professor titular d'Estudis Hispànics de la Universitat Carolina de Praga i membre del Cercle Lingüístic de Praga, va ressaltar la novetat de l'enfocament i la validesa concloent dels resultats obtinguts.

 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana