Castelló: Entrega de placa commemorativa a l'intendent de la Policia Local
Vila-real: L'esport salva vides en 'Diàlegs sense fronteres'
Galeria fotogràfica
La Plana al Dia | Vila-real | Deportes | 23-04-2024
'L'esport salva vides. En aquest cas concret així va ser', assegura la periodista Paloma del Río, la veu de les Olímpiades i de les competicions de gimnàstica per a TVE i Premi Reina Sofia de l'Esport. Compartixen visió l'exjugadora de la selecció afgana de bàsquet en cadira de rodes Latifa Sakhizadeh, que ha relatat juntament amb ella la seua fugida d'Afganistan, després del retorn dels talibans al poder, en la sessió 'Els valors de l'esport salven vides', que ha acollit aquesta vesprada l'Estadi de la Ceràmica de Vila-real.
'Sí, en el meu cas l'esport va salvar la meua vida. Gràcies a ell he viatjat, he conegut molta gent i per això disposava d'una xarxa de contactes a la qual vaig poder demanar ajuda per a eixir d'Afganistan i vindre a Espanya. Si no haguera sigut esportista hauria sigut molt complicat fugir', ratifica Sakhizadeh.
Aquesta sessió del cicle 'Diàlegs sense fronteres', impulsat pel festival Rototom Sunsplash i la seua Associació Cultural Exodus, és la primera de les accions conjuntes del conveni de col·laboració signat entre el Villarreal CF i el festival internacional reggae per a impulsar la cultura en la província de Castelló.
Durant el debat, totes dues han narrat el periple de dos anys i mig transcorreguts des d'aquella primera crida d'auxili des de Kabul, en agost de 2021, per part de la capitana de la selecció nacional de bàsquet, Nilofar Bayat, al corresponsal de guerra Antonio Pampliega; i la crida a la solidaritat activada per aquest i del Río per a fer possible la eixida d'Afganistan de Bayat, Sakhizadeh i una trentena més de persones, entre esportistes i familiars.
'El missatge de Bayat a Pampliega va ser clar: ajuda'm a eixir, em mataran. Eixe missatge a Antonio també em vaig arribar a mi, i ahí va començar la cadena solidària -i de burocràcia- amb la implicació de desenes d'esportistes a nivell particular, fundacions i empreses que prefereixen mantindre's en l'anonimat i que van permetre recaptar els diners per als bitllets', explica la periodista.
'L'esport salva vides no només en el pla emocional: en aquest cas va ser la via per a fugir del país i seguir vives'. Parlem de 'dones, esportistes, amb estudis i amb discapacitat, moltes d'elles per amputacions per mines dels talibans a principis dels 2000', detalla del Río en un intent de situar el perill, per partida quàdruple, al qual s'enfrontaven aquestes ciutadanes afganes.
'Paloma i Antonio van canviar completament la meua vida. Els vaig contactar i em van respondre immediatament. Van arribar a temps', agraeix Latifa, la primera de l'equip a arribar a Espanya, en març de 2022.
'La meua vida abans dels talibans era bona, estava feliç. Podia jugar a bàsquet i treballar. Eixir sola al carrer. Era lliure. Però quan els talibans van prendre el poder la meua vida va canviar completament, corria perill. Totes les vides dels afganesos van canviar, especialment les de les dones: ara cap té drets', relata Latifa Sakhizadeh, que va arribar a Espanya juntament amb el seu germà.
Després d'una primera estada en un centre d'acollida de refugiats i sis mesos d'espera per a obtindre el passaport, la jove exesportista, de 28 anys, ha pogut mudar-se a un pis. Resideix en un poble de Madrid i des de fa dos mesos treballa en una ortopèdia per a persones amb discapacitat, igual que ella.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana